Hui en classe hem
estat altre vegada debatin sobre "que es educar?", sobre les
característiques de l'educació respecte a l'esnenyanza-aprenentatge... i s'ha
dit que l'educació no pot ser roina, no pot estar enfocada al mal, que te que
estar basada en uns principis ètics i morals. Abans de comentar el professor
tot açò, quan m'ha donat el torn de paraula, he fet la pregunta de "I els
nazis? no ensenyaven en les seves escoles?" i m'ha contestat que no, que
això es diu adoctrinament. Per a enfortir els seus arguments, el professor ha
dit tot lo de que l'educació te que ser bona, per al bé, basant-se en principis
ètics... Cosa que ha desmentit la meva pregunta.
Els nazis, segons aquesta
conceptualització d'educar, no educaven, pues el que feien estava enfocat per
al mal, no responia a principis ètics i morals i sobre tot, per que el que
feien era fer que la gent pensara com ells volien que pensara. I estic d'acord
i compartisc opinió, però crec que es interessant reflexionar un poc sobre
aquest tema. Els alemanys de la raça àrea, inculcaven també uns principis ètics
i morals com els que se'ns inculca a nosaltres, també tenien un pensament sobre
el que es el bé i el que es el mal (i clarament, el que feien ells deien que
era el bé). Això hem dona que pensar: el fet de que ens imposen un valors
morals i ètics i ens diguen el que està bé i el que està mal, no es fer que
pensem com volen que pensem? No seria també una espècie d'adoctrinament? Jo,
sincerament crec que els valors que tenim com a bons i roïns son els correctes,
però també pense que estan inculcats. I en que s'han basant les persones
inculcadores d'aquestos valors ètica i moralment "correctes" per a
poder definir-los com a tal? En les experiències? Vivències? I si altre
comportament, basant-se en altres principis (no exactament els nazis però si
uns diferents), havera donat a la societat unes bones experiències i vivències,
desmantellaria els principis actuals?
Llavors, es una
xicoteta reflexió que he volgut compartir, pues m'ha estat rondant pel cap
durant tot el dia. Faig moltes preguntes, les quals contestar-les segurament provocaria
la creació de altres i causaria més dubtes
i un debat extens.
Entre otros muchos, Arnold (al que visitaremos en breve) distingue entre adoctrinamiento y razonamiento moral. Todo gira en torno a la adquisición de valores. La diferencia está en la argumentación sobre los valores y la manera de enseñarlo. Es un tema delicado y resbaladizo. Pero lo que resulta evidente es que no todos los valroes tienen el mismo valor, ni valen para lo mismo. Seguro que los nazis (o los talibanes, o los fanáticos de cualquier tipo) creen que sus valores y su manera de transmitirlos son LOS únicos y verdaderos, y no admiten discusión al respecto. En esa cerrazón empieza la diferencia.
ResponEliminaQuan feres aquella pregunta a classe jo pensí igual que tu, simplement perquè no teniem clar la definició del què és la educació. Però a mi en venien més preguntes relacionades al cap, com per exemple, si tenim uns pares més radicals? o si són d'ultra dreta o ultra esquerra? tots els valors questos que ens transmiteixen, i que per tant ens eduquen, què són? ètica i moralment això es correcte?...en fi que tot va a dur al mateix forat, és tot el mateix. Hem de distingir entre Educar i Adoctrinar.
ResponEliminaLa qüestió està en pensar que els valors que tu penses que són correctes i adequats, potser en altra cultura o societat poden ser dolents, o a l'inversa. Doncs, quan es consideraria educació i quan adoctrinament? Per a mi, és impossible trobar una definició "global" de que és allò correcte i allò dolent, ja que mai estariem tots d'acord. La veritat és que és un tema prou complex i delicat, però que dona per a molt que pensar i debatre.
ResponEliminaLos conceptos del bien y el mal han variado a través del tiempo y dependen de las diferentes sociedades. En las sociedades modernas continuan existiendo tradiciones como los toros en España, la caza del zorro en Inglaterra que son denostadas por una parte de la sociedad mientras otra las ensalza. Si enseñamos esto como parte de una cultura, ¿estamos educando para el bien?. La pena de muerte, la caza o tantos otros actos del ser humano siempre son criticados por unos y defendidos por otros, esto nos da una idea de lo dificil que es educar.
ResponEliminaCom ha dit manu, la pregunta a classe també en va fer pensar. Però hi ha exemples d'aqueste ambigüitats areu del mon i en totes les cultures. Per exemple, els àrabs consideren que es de mala educació no eructar al acabar de menjar, cosa que en el mon occidental sería completament al contrari. El fet de eructar es algo que no necessitem ningú que ens ensenyi a fer-ho, però es la cultura en la que ens desenvolupem la que dictamina si es correcte o no fer-ho en diferents llocs. Al cap i a la fí, si es de bona educació o de mala educació.
ResponElimina