Seguint amb la
dinàmica de comentar pel·lícules, avui he anat amb la família a vore la de
"las aventuras Peabody y Sherman". Aquest film tracta principalment
d'un gos com a pare d'un xiquet. Com a pel·lícula no es gran cosa, però la idea
de que un gos puga ser un educador, es prou original. No ens diuen el perquè de
que aquest gos sigui tan intel·ligent, però si que ens mostren com ell educa al
seu fill, bàsicament en la història, mitjançant una màquina del temps. Seria curiós
relacionar aquesta relació pare-fill en la vida real, llevant-li la part fictícia,
es donen molts casos com aquest, en el que a una persona es jutjada pel seu
aspecte, "raça", creença... podríem dir que el gos pot representar perfectament
a un matrimoni homosexual, estranger, musulmà...
Doncs en aquesta
pel·lícula, el gos es un dels guanyadors del premi Nobel, inventor de molts
aparells, assessor del govern... i el seu fill te una educació brillant. Però,
sols pel fet, de tindre com a pare un gos, en el moment en el que el xiquet te
una conducta no molt bona, ja se li te molt en conter i se relaciona amb la
paternitat.
Per això reflexione
dient, es deu el nostre aspecte des de fora a com eduquem? Un àrab pot educar
millor que un cristià? I dos homosexuals millor que un home i una dona
junts?... Pense que hi han molts estereotips associats a les cultures, pensaments,
ideologies, inclinació sexual... i aquesta pel·lícula, podríem dir que intenta
dir que un gos es bon educador no per el fet de ser gos si no per conforme es
comporta, per la seva actitud, les seues conductes...
Esta entrada me recuerda a una cita del libro de Savater que acabamos de leer. En el capítulo uno (p16) cita la novela de Arthur C. Clarke titulada El fin de la infancia, donde se narra algo parecido, un ser superior enseña a los humanos sin ser visto. Cuando finalmente aparece ante ellos resulta ser un macho cabrio.
ResponEliminaY es que nos seguimos dejando llevar por las primeras impresiones.
Encara que no he vist la pel.lícula, l'anàlisi que has fet sobre ella anant més enllá de la relació gos-humà, traslladant-la a persones amb diferents cultures, creènçes, homosexuals, m'ha agradat molt. Pense que eixe tipus de películes poden servir per a educar a un xiquet des de la base, explicant-li, que allò que se'n ixca del que entenem per "normal" no ha de ser roïn. Pense que es molt important educar als xiquets de forma oberta i amb tolerància i respecte front als demés, sobretot aquells que son diferents. Es sols una opinió personal motivada per la teua entrada.
ResponEliminaAl principio pensaba que la entrada era un poco... "cogida por los pelos", por decirlo suavemetne. Pero luego, pensando un poco más, me di cuenta de que hay experiencias de llevar animales de compañía a colegios para "enseñar", por ejemplo, a niños autistas. Y la relación con los animales tiene un potencial educativo. A lo mejor podría ser un tema en el que profundizar...
ResponElimina